1 Tocar al terme del seu camí, una persona o una cosa.
aplegar o plegar (dial.). Al cap de poc aplegà el capità.
pervenir, arribar amb dificultat i esforç a l'indret on volíem anar.
atènyer. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare.
abordar, arribar a un ribatge. Abordarem a Tarragona. Abordàrem a les sis.
aterrar, arribar, prendre terra, un ocell, un avió.
guanyar, arribar al lloc que hom pretén. Les naus guanyaren el port.
esdevenir. Llavors esdevingueren en un prat.
tocar, arribar, en un viatge, a un punt on hom no roman. Fent aquesta ruta no hi tocarem, a Avinyó.
recalar, arribar, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut.
fer cap (a un lloc)
Cp. venir
2 Atènyer el fi perseguit.
pervenir
atènyer
accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat.
reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava.
3 Per transcurs del temps, una època esdevenir actual.
venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran.
caure la nit, arribar la nit.
4 Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell.
atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos.
ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja.
arpejar (v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja.
aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena.
5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi.
abastar (v. intr.). Amb la mà abastava al sostre. No ho abasto a comprendre.
acabar (en frases negatives). No ho acabo de veure.
6 Tenir lloc, una cosa. → esdevenir-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
